EL VIATGE DE GAIA

 

                                                                           CAPÍTOL I

Sense el coneixement, sense comprendre el treball

i les funcions de "la màquina", l’home no pot ser lliure,

no pot governar-se a si mateix i

sempre continuarà sent un esclau.

                                                                       

                                                                                           George Gurdjieff

Tot estava en silenci, un silenci dictador, tant com per executar qualsevol sentència a tot aquell que s’atrevís a trencar-lo. El paisatge blanc i gebrador acompanyava a la perfecció l’absència de sons, els tímids raigs de sol no tenien ànims ni per sortir, ni tan sols el vent mostrava ganes de ballar. Es podien veure els ocells tremolar, però no de fred, més aviat era com si intuïssin el perill de mort. Només la por s’arrossegava... ziga-zaga, ziga-zaga.

La pots sentir?, Jo he vist aquest lloc o un de molt semblant. Crec que va ser quan era petita i estava a les fosques. O, potser va estar quan llegia a Poe. O, aquell primer dia de feina. No, crec que va ser quan va morir la mare... Segurament l’he sentit al llarg de tota la meva vida.

Lontana/ apartada/ distant/ llunyana/ remota/ s’amagava una casa.

Qui hi vivia? No tingueu pressa en conèixer-lo, un personatge així, és millor que no aparegui en les nostres vides ni en lletres. Però si creus que del destí no és pots defugir, tard o d’hora te’l trobaràs.

Per què? Tu mateix ho esbrinaràs. Tot al seu temps.

Només un crit va tenir la valentia de fer-se pas per aquella inhòspita regió. Vaig obrir els ulls, però no em podia moure.

Chandra Marpez

07/11/2021

www.facebook.com/mitablaesmeralda