EL VIATGE DE GAIA

 CAPÍTOL II

El vel de Maia

Els homes més forts són els que

 s’han plantejat com és la realitat.

                                     Platón

El pes, l’olor, i aquell món alternatiu a la seva realitat a l’altre costat de la tapa, tot guardat dins d’un espai tan petit que cabia a la seva ma, carregat de miler de matisos que  construïen lletra a lletra un món imaginari dins seu, com per art de màgia, on cada finíssima pàgina podia refugiar amor…, odi, venjança, perdó, misteri, claredat, vida, mort, llum, foscor, alegria, tristesa. Aquell món que podia viure sense perill i sense moure’s d’aquell butacò mollenc i segur, en aquell racó on la llum arriba de la finestra quan era dia o de la lampareta quan era fosc, però llum sempre hi havia en aquell racó.  Maia passava hores gaudint del seu hobby preferit, mentre, a la seva vida les hores li eren buides, flonges i insípides. L’ofici de mare, que sempre li havia omplert els racons de núvols de cotó de sucre ara només li havia deixat el record del sabor i el pal a la ma. La seva jornada s’havia reduït a unes poques hores a la setmana. El seu fill ja contava vint-i-cinc anys i s’havia independitzat feia uns mesos. Casa seva tenia dues habitacions, una cuina i dos lavabos que el seu cos habitava durant unes hores del dia i una tercera estança que s’obria pas amb una estora de fibres vegetals ordida amb fils de lli de color marró fumat que esmorteïen les trepitjades cap a la butaca vintage amb estructura de fusta gastada i encoixinada en color crema descans encarada al finestral de porticons de color blanc oberts per rebre la claror que il·luminava una petit moble de ferro gastat, suport per a la torreta de lliris blancs, companyia inseparable del llibre que descansava damunt de la tauleta de canyes de riu amb base de fusta, i del butacó. Només el quadre abstracte amb esquitxades confortables  que guaitava a la paret del darrera de la butaca, era l’únic testimoni dels portals que allà s’obrien, allà tot era possible, centenar de portes a un altre món restaven enquadernades a la llibreria esperant ser obertes. Allà en aquell racó és on es perdia la seva ànima.

 Allà en aquell racó és on es perdien els seus pitjors records.

Feia una setmana de l’incendi i la mort del seu marit quan caminant sense rumb va anar a parar davant del que va ser casa seva i que ara no era més un derelicte enfonsat sota un mar de cendres. Maia es va tirar a terra sanglotant sense consol, el seu pensament revivia una vegada i una altra els últims esdeveniments que li havien fet anar aigua avall.

– Quina probabilitat hi havia perquè li succeeixin a una mateixa persona, en tan poc temps, tal magnitud de tragèdies?

Quan a la fi es va relaxar, va anar aixecant de mica en mica el seu rostre. Duia ses ombres mortes: la seva cara reflectia tot el patiment que estava passant; els seus ulls cansats estaven apagats i amb un lleuger color vermell a l’escleròtica i en les parpelles; les ulleres d'un profund color beix fosc acompanyades d'una inflamació considerable sobresortien més que les seves pestanyes, la seva pell s'havia tornat pallosa i l’expressió dels seus llavis, blanquejats i esquerdats, era obliqua de tristesa. Portava els cabells lligats amb una cua embullada. Mai s’havia vist en aquelles condicions, ella sempre tan alegre i presumida, mai deixava res a l'atzar, tot ben col·locat, acolorit, planxat ... I Zas!, en qüestió de minuts la teva vida se’n va per l’aigüera.

Entre paraules tenyides de pena, que fins i tot donaven la sensació de ser massa pesades per sortir de la seva boca, i mirant el sostre com si hi hagués algú, es lamentava de tot el que havia esdevingut amb detall. Però en el transcurs del seu monòleg intern, Maia va canviar el seu estat d'ànim i la tristesa va donar pas a la ràbia mentre  recordava tot el que li havia passat, i això feia que l'energia i l'expressió del seu rostre canviessin, fins i tot, podria dir-se que semblava més animada ... 

–Oh, nit que m’has robat!

–Oh, nit que has portat so de mort!

–Oh, nit per què has encès el llum? 

–Tal vegada, perquè la mort pugui passar?

Murmurava paraules a l'aire, sense rumb, amb llenguatge teatral i arcaic fins i tot. Semblava que la tragèdia i les llegendes l’havien trastocat. Al poc, Maia es va quedar pensativa, absorta, amb la mirada perduda...

CONTES PER A L'ÀNIMA, INTRODUCCIÓ

Tot Desprogramant la ment 

Deixar de fixar-nos en aquella volva de pols que ens molesta per començar a centrar l’atenció en el paradís que tenim davant dels ulls, és la nostra missió vital. Descobrir que dintre nostre hi ha un món que ni imaginem, és la finalitat d’aquesta creació que llegeixes. 

Per fer un tast, abans de passar al primer plat, hem de parar compte precisament a allò que mengem, però també a allò que pensem, a allò que llegim, a allò que veiem, a allò que diem, a allò que fem i a allò que comprem. Cuidar-nos serà el nostre primer mos d’amor. 

Es té la falsa creença que tot ens ha de sortir bé per imposició, i a més, sense mèrit ni esforç propis. I res més llunyà de la realitat, ja que un canvi al nivell del que parlem no és una tasca fàcil, sinó que s’ha de treballar diàriament. I és aquí on baixem del tren. Perquè no volem coses ni gaire llargues ni gaire difícils per millorar. Paradoxalment som capaços de enfonsar-nos en problemes eterns per patir. 

Molts dels llibres que giren al voltant del despertar, sovint empren paraules i conceptes força enrevessats i abstractes. Això dona peu al fet que creguem que adquirir un estat d’equilibri, serenitat o pau estigui reservat per a uns pocs privilegiats, i que la resta de persones pensem que no puguem assolir mai aquest estat. Doncs, si bé és cert que no resulta una tasca fàcil, cal remarcar que tampoc és inabastable. 

Viure conscientment o en un estat de pau, si es prefereix l’expressió, és un procés que necessita la nostra màxima atenció. No pots aconseguir i mantenir aquest estat anant a un curs, un retir, classes de meditació, etc. durant una setmana i després retornar als antics hàbits i pretendre que aquest estat de consciència perduri. Això seria com demanar-li a un malalt de gastritis que durant una setmana es mediqui, faci dieta i dir-li que, després d’aquest període, torni a menjar les mateixes llepolies de sempre, tot assegurant-li que no emmalaltirà. Escollir el camí del creixement interior no és una idea, ni un hobby. És una forma de vida on cada element forma part del tot, on pots submergir els peus a la riba de l’univers. 

Però abans no atenys certa profunditat en aquesta nova dimensió cap a on camines, fins que arriba a una profunditat, cal posar fil a l’agulla amb la màxima atenció, sinceritat, coherència, acceptació, profunditat, estimació, respecte i agraïment. 

M’agradaria acompanyar-te, de la mà de les faules següents, a treure l’entrellat, ajudar-te a què iniciïs el teu propi camí i, sobretot, a comprendre’l. A alliberar el teu valuós món interior a través dels contes, que són una eina entranyable. Meravellosa.

Chandra Marpez

CUENTOS PARA EL ALMA, INTRODUCCIÓN

 Desprogramando la mente 

Dejar de centrarnos en esa mota de polvo que nos molesta para empezar a centrar nuestra atención en el paraíso que tenemos delante de nuestros ojos, es nuestra misión vital. Descubrir que en nuestro interior hay un mundo que ni imaginamos, es la finalidad de esta creación que estás leyendo. 

Para hacer una degustación, antes de pasar al primer plato, debemos prestar atención precisamente a lo que comemos, pero también a lo que pensamos, a lo que leemos, a lo que vemos, a lo que decimos, a lo que hacemos y a lo que compramos. Cuidarnos será nuestro primer bocado de amor. Se tiene la falsa creencia que todo nos tiene que salir bien por imposición, y además, sin mérito ni esfuerzo personal. Y nada más lejos de la realidad, ya que un cambio al nivel que estamos hablando no es tarea fácil, sino que debemos trabajar diariamente. Y es aquí donde nos bajamos del tren. Porque no queremos cosas ni demasiado largas ni demasiado difíciles para mejorar. Paradójicamente, somos capaces de hundirnos en problemas eternos para sufrir. 

Muchos de los libros que tratan el tema del despertar, a menudo usan palabras y conceptos bastante rebuscados y abstractos. Eso da pie al hecho de creernos que adquirir un estado de equilibrio, serenidad o paz está reservado para unos pocos privilegiados, y que para el resto de las personas, ese estado, está vetado. Aunque es cierto que no resulta tarea fácil, es preciso subrayar que tampoco es inalcanzable. 

Vivir conscientemente o en un estado de paz, si se prefiere la expresión, es un proceso que necesita de nuestra máxima atención. No puedes conseguir y mantener este estado asistiendo a un curso, un retiro, clases de meditación, etc. durante una semana y después regresar a tus antiguos hábitos y pretender que este estado de consciencia perdure. Esto sería como pedirle a un enfermo de gastritis que durante una semana se medique, haga dieta y que, después de este periodo, vuelva a comer las mismas porquerías de siempre, asegurándole que no enfermará. Escoger el camino del crecimiento interior no es una idea, ni un hobby. Es una forma de vida donde cada elemento forma parte de un todo, donde puedes sumergir los pies en la orilla del universo. 

Pero antes de que consigas cierta profundidad en esta nueva dimensión hacia la que caminas, debes poner toda tu intención en conseguir darte atención, sinceridad, coherencia, aceptación, profundidad, amor, respeto y agradecimiento. Me gustaría acompañarte de la mano de las siguientes fábulas, a profundizar, e incluso ayudarte a que inicies tu propio camino y, sobretodo, a comprenderlo. A liberar tu maravilloso mundo interior a través de los cuentos, que son una herramienta entrañable y maravillosa.

Chandra Marpez